principal a l’Eixample | main floor in the Eixample

Rehabilitació integral d’un habitatge de 1875 situat en un edifici protegit i dins un entorn catalogat de Barcelona. S’enderroquen les divisòries interiors per alliberar l’espai i definir una nova distribució d’àmbits diàfans. La desaparició de corredors impropis i racons laberíntics augmenta la superfície útil i n’incrementa el confort i la lluminositat. La intervenció unifica i amplia les peces de l’immoble amb una llum transversal que les agrupa de punta a punta.
Continua llegint «principal a l’Eixample | main floor in the Eixample»

Ai festa!

«Avui comença la festa major de Lleida. Si hi vols anar… Però em penso que no serà dels anys més lluïts. Hi haurà, probablement, una gran traca, i un bon castell de focs… naturals»

dilluns 2 de maig de 1938 Continua llegint «Ai festa!»

Allò que sona

Cada mes intento dir alguna cosa. No perquè ho cregui de valor ni perquè pensi que serveixi per a res. Potser és insignificant però és igual, accepto la meva petitesa. No em cal més grandesa que la viscuda el dia d’ahir. Un dia en què les catalanes i els catalans vam sortir al carrer i vam oblidar les pors individuals per esdevenir quelcom més gran: una societat valenta determinada a ser lliure.

Continua llegint «Allò que sona»

Música a la sala

Una façana imponent reivindica la grandesa que un dia va tenir. La porta fa temps que ha perdut l’ombra del balcó que la ressaltava. Avui només en queda una barana rovellada i suspesa a l’aire. Però les peces de l’era encara marquen el camí. A dins, l’entrada distribueix els àmbits: a una banda, la cuina; al costat, el menjador; a l’altra banda, dues habitacions més; al fons, amagada, l’escala.

Continua llegint «Música a la sala»

Escletxes de vidre

Són les tres en punt. Arriba la navette, una furgoneta amb aspiracions de mini bus que ens convida a pujar. Ens hi amunteguem per enfilar l’avinguda dels Camps Elisis. Voltem l’Arc de Triomf i comença la nostra aventura, un gran regal. Continua llegint «Escletxes de vidre»

Les arquitectures de Jane Austen

Teseu desembarcava a Creta decidit a acabar amb el minotaure. Tancat en el laberint de la ciutat, Asterió rebia cada nou anys set noies i set nois atenesos condemnats a no sortir-ne mai més. La filla de Minos i Pasífae, enamorada de la bellesa del príncep, va decidir ajudar-lo. Volia veure’l de nou. Amb un cabdell de fil i les indicacions d’Ariadna, Teseu va aconseguir sortir del laberint un cop abatut el monstre. El conte segueix amb un nou viatge sense final feliç. M’agrada pensar en Ariadna com en la primera dona arquitecta, ja que si bé no va ser ella sinó Dèdal qui va projectar el laberint, va ser ella l’única que el va saber entendre. Continua llegint «Les arquitectures de Jane Austen»

Deu de primavera

La primavera desperta del son petri d’un gris hivernal. Els colors tornen a la vida. Tot brolla del pou, un esclat daurat. Flors blaves tenyeixen l’aire, a poc a poc, com gotes d’aigua. Fins a confondre’s amb l’atzur del cel. Els colors representen el canvi d’estació, la natura viva que retorna a la ciutat. Continua llegint «Deu de primavera»