Instal·lacions efímeres durant l’exposició de flors que se celebra cada mes de maig a la ciutat de Girona
Ephemeral installations during the flower exhibition celebrated every May in Girona
L’any 1938, reclòs al sanatori de Puigdolena, Màrius Torres va escriure un recull de tannkas, una composició poètica japonesa de caràcter breu. En el límit pautat de poques síl·labes i només cinc versos, els mots eren més intensos i més expressius. Entre l’herba i els núvols evocava la bellesa fràgil i efímera de viure en un jardí tancat, on flors de color rosa i gris cobrien la terra i el cel. Continua llegint «Entre l’herba i els núvols»
Al maig, la terra amaga el somriure. Sota la pell gebrada de l’hivern, les flors recuperen el territori pas a pas, en silenci. Fràgils i efímeres, la seva empenta trenca el glaç. Rius de color preparen el triomf de l’estiu, dels camps de blat segats a ple sol. Enguany, el jardí de la casa Lleó Avinay guarda el secret de l’esperança: la confiança en que tot endemà serà lluminós. Continua llegint «Sota el gel»
L’aigua és el mirall de les hores i les estacions. Durant trenta anys, Claude Monet va pintar la llum sobre l’aigua, voltada de nenúfars, salzes i núvols. Avui el pati de la casa Lleó Avinay és un llenç ple de flors on els elements són tan importants com les seves ressonàncies. I novament, el taller de l’artista s’omple de perfum, dels reflexos del matí, dels colors del vespre. Continua llegint «Paisatge d’aigua»
La primavera desperta del son petri d’un gris hivernal. Els colors tornen a la vida. Tot brolla del pou, un esclat daurat. Flors blaves tenyeixen l’aire, a poc a poc, com gotes d’aigua. Fins a confondre’s amb l’atzur del cel. Els colors representen el canvi d’estació, la natura viva que retorna a la ciutat. Continua llegint «Deu de primavera»
