Paisatge d’aigua 2018

L’aigua és el mirall de les hores i les estacions. Durant trenta anys, Claude Monet va pintar la llum sobre l’aigua, voltada de nenúfars, salzes i núvols. Avui el pati de la casa Lleó Avinay és un llenç ple de flors on els elements són tan importants com les seves ressonàncies. I novament, el taller de l’artista s’omple de perfum, dels reflexos del matí, dels colors del vespre.
Continua llegint «Paisatge d’aigua 2018»

El jardí violeta

Paral·lel al Sena, el jardí de les Tuileries ressegueix el riu per una de les terrasses que s’hi aboca. Una renglera de verd espès acompanya una perspectiva infinita. Els arbres delimiten eixos ortogonals que es creuen entre sí i conformen parterres d’aigua, d’herba i de núvols. És d’hora i la cua no dona encara la volta a la façana vidriada. A l’entrada, un frontó unifica monumentalment els motius i les formes d’un temple i un arc de triomf clàssics. Lletres sobreimpreses obren la porta del Museu de l’Orangerie. Continua llegint «El jardí violeta»

Deu de primavera (2017)

La primavera desperta del son petri d’un gris hivernal. Els colors tornen a la vida. Tot brolla del pou, un esclat daurat. Flors blaves tenyeixen l’aire, a poc a poc, com gotes d’aigua. Fins a confondre’s amb l’atzur del cel. Els colors representen el canvi d’estació, la natura viva que retorna a la ciutat. Continua llegint «Deu de primavera (2017)»