Categoria: Publicacions

8 d’agost de 1759. Teresa Quintana, vídua de Martí de Carles i de Teixidor, rep el notari Francesc Pouplana i els testimonis Jaume Coll i Genís Planas, al Palau, el seu domicili. Inicien l’inventari de les propietats del seu marit. Però van continuar deu dies després, perquè calia esperar l’hereu, Josep de Carles i Quintana, que venia de Barcelona. Gràcies a aquest document notarial es té una bona descripció de «tota aquella casa ab son hort y barris situada cerca la Iglesia Parroquial de St. Genis de dita present vila de Torroella dita y anomenada la Casa del castell den Carlas». A través d’aquest document fem un recorregut pels espais d’avui amb els ulls de fa dos-cents cinquanta anys, un passeig arquitectònic i temporal a un palau barroc. Continua llegint «Història del Palau Reial de Torroella (1759-1815): radiografia d’un palau barroc»

Entre 1827 i 1830, Narcís de Carles i de Doyle va fer obres al castell, tal com anomenaven el Palau Reial de Torroella. Va començar per arreglar les cuines i els lavabos, de la mateixa manera que ho va fer el seu besnet Joaquim de Robert i de Carles cent anys després. Durant gairebé un segle, el palau va ser testimoni d’ocupacions militars, dels balls de festa major i dels estius d’una família benestant. I és que una part important de la història dels edificis, més enllà dels arquitectes i els obrers que els han bastit, són les vivències que guarden entre les parets. Continua llegint «Història del Palau Reial de Torroella (1827-1930): un castell romàntic d’estiu, balls, presons i muralles»

Durant més de vint-i-cinc anys, la Sala La Planeta ha acollit espectacles teatrals, concerts, assaigs i premis literaris, entre altres activitats culturals. Anteriorment l’edifici havia estat l’estació d’autobusos de la Sarfa i encara hi ha qui recorda haver-hi agafat l’autobús. I, encara abans, havia estat una fàbrica d’espardenyes. Ara bé, pocs saben que originalment havia de ser una sala de ball. Continua llegint «Sala La Planeta, l’altre temple del noucentisme»

El 1929, Joaquim de Robert i de Carles va encarregar la reforma del Palau Reial de Torroella a l’arquitecte Rafael Masó. Aquesta restauració va constituir una nova fase constructiva de l’edifici que donava fe d’una consideració de gust i confort propis de l’època. Documentar els diàlegs entre l’arquitecte i el promotor permet detectar les prioritats estètiques d’aquests agents i la història de les intervencions del passat. Continua llegint «Història del Palau Reial de Torroella (1929-1932): diàlegs entre l’arquitecte i el promotor»

La història dels edificis on va estar situada la rellotgeria de Juli Garreta permet revisar els ambients del compositor, el context físic en què va imaginar i escriure un dels corpus musicals més importants del primer quart del segle XX. A partir de les llicències d’obra conservades, entre d’altres documents municipals, es reconstrueixen les diferents rebotigues on Garreta componia, donava classes de música i feia tertúlia musical i artística, en un eix urbà principal de Sant Feliu de Guíxols: la rambla Vidal. Continua llegint «Els obradors de Juli Garreta»

Estudi històric i social d’un element patrimonial de Torroella de Montgrí. S’expliquen les transformacions i els usos d’aquesta infraestructura des del segle XIV fins a l’actualitat. El treball alterna la transcripció de documents d’arxiu, la interpretació a través de fonts literàries, l’anàlisi planimètrica de la construcció i l’entrevista a un grup de veïnes i veïns per recollir la memòria oral. Proposta guanyadora de les X Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa.

Continua llegint «Memòria de l’aigua»