L’any 1938, reclòs al sanatori de Puigdolena, Màrius Torres va escriure un recull de tannkas, una composició poètica japonesa de caràcter breu. En el límit pautat de poques síl·labes i només cinc versos, els mots eren més intensos i més expressius. Entre l’herba i els núvols evocava la bellesa fràgil i efímera de viure en un jardí tancat, on flors de color rosa i gris cobrien la terra i el cel.
