Són les tres en punt. Arriba la navette, una furgoneta amb aspiracions de mini bus que ens convida a pujar. Ens hi amunteguem per enfilar l’avinguda dels Camps Elisis. Voltem l’Arc de Triomf i comença la nostra aventura, un gran regal.
Fa gairebé vint anys, dos amics van visitar el museu Guggenheim de Bilbao. A dins, l’espai els va captivar i sorprendre perquè l’edifici els explicava idees artístiques sovint difícils d’expressar. L’arquitectura ho deia de manera molt clara i emocionant. Poc després, Bernard Arnault, director i accionista majoritari de la Fondation Louis Vuitton, encarregava la nova seu de la fundació a Frank Gehry perquè l’arquitecte era capaç de realitzar les idees del promotor. Es va inaugurar el 27 d’octubre de 2014. Situat al Bois de Boulogne, acull els visitants que arribem per l’avinguda de Mahatma Gandhi. Es tracta d’un equipament cultural que conté una col·lecció permanent i exposicions temporals, un auditori amb capacitat de fins a 1000 persones, una llibreria i un restaurant.
L’edifici està format per un nucli massís embolcallat per capes de vidre sobre estructura d’acer i fusta que desenvolupen els espais, un gran iceberg recobert per veles inflades per aixecar el vol en qualsevol moment. El vestíbul és l’inici d’un recorregut pensat a cada graó. L’escala puja i a cada pis les entrades dels àmbits ensenyen les parts de la construcció i la seva història. El museu s’explica a ell mateix. No amaga res. Un cop a dalt, la cúpula destapa una estructura metàl·lica en una baixada sense fi. Gehry passa de l’escultura a l’arquitectura en moviment. Construeix una successió d’espais coberts, interiors i exteriors, que exploten enfora i es tanquen en tensió. En la intersecció dels volums apareixen forats per on els visitants espien la ciutat, la torre Eiffel, el Jardin d’acclimatation, la Défense. Modernitat i tradició convergeixen en un meravella cultural decidida a reivindicar-se com a nou centre urbà.
Antigament, al mateix lloc hi havia el palmarium, una mena d’hivernacle de palmeres, un joc de vidre i ferro, un espai per mirar i passejar; com l’Orangerie, l’hivernacle per a tarongers del Jardí de les Tulleries, o com el Grand Palais dels Camps Elisis, bastit per a l’Exposició Universal de 1900, breus apunts de cristall que van esdevenir un motiu de la capital de la llum. La Fondation Louis Vuitton actualitza aquests materials de la revolució industrial, reordenats per al lleure del segle XXI: passejar, mirar, conversar, pensar la vida a través de l’art i l’arquitectura. En fer-ho, esdevé una nova icona de París arrelada al seu passat propi.
Aquells que van treballar a l’obra i recorden el projecte i les seves etapes, parlen de l’actitud de Gehry, un home sempre content per la feina ben feta. «Si tu ets feliç, jo soc feliç», els deia. L’edifici va néixer de la il·lusió, i per això la transmet als visitants. Els projectes haurien de desenvolupar-se sempre en aquest clima d’amistat i benestar. De moment, envio a l’aire l’alegria fugaç de quatre viatgers catalans.
1 d’agost de 2017