Teseu desembarcava a Creta decidit a acabar amb el minotaure. Tancat en el laberint de la ciutat, Asterió rebia cada nou anys set noies i set nois atenesos condemnats a no sortir-ne mai més. La filla de Minos i Pasífae, enamorada de la bellesa del príncep, va decidir ajudar-lo. Volia veure’l de nou. Amb un cabdell de fil i les indicacions d’Ariadna, Teseu va aconseguir sortir del laberint un cop abatut el monstre. El conte segueix amb un nou viatge sense final feliç. M’agrada pensar en Ariadna com en la primera dona arquitecta, ja que si bé no va ser ella sinó Dèdal qui va projectar el laberint, va ser ella l’única que el va saber entendre.
«La família dels Dashwood residia a Sussex des de feia molt temps. Hi posseïen una gran heretat, i vivien a Norland Park, al mig de les seves terres, on, durant moltes generacions, havien fet una vida tan respectable que tot el veïnat els tenia en molt bon concepte». Jane Austen introduïa així la família protagonista de la novel·la Seny i sentiment, publicada l’any 1811. La història d’una mare i tres filles que es veuen obligades a traslladar-se a Devonshire en morir el pare, quan el germà hereta les propietats de la família en una societat i en una època en què ser dona semblava simplement un pretext per donar sentit al marit. Localitzada la nova residència, les protagonistes inicien el viatge cap a la incertesa. A través dels paisatges escrits, la tristesa de la senyora Dashwood, l’Elinor, la Marianne i la Margaret, s’esvaeix. L’aproximació al marc espacial és cinematogràfica, passa del pla general de la natura al pla panoràmic de l’arquitectura. Un cop arribades a la nova residència, l’escriptora descriu l’entorn que embolcalla la casa, un lloc que després de col·locar els llibres als prestatges i els records a les tauletes, és casa seva. Quan puguin, pensa la mare, faran obres. L’escala és massa estreta i les habitacions petites. «Potser a la primavera», es repeteix mentre desembalen el piano de la Marianne i els dibuixos de l’Elinor.
La narradora usa el pla detall per a les protagonistes. Primers plans que retraten pensaments i ideals. L’autora traça els personatges a través de l’arquitectura, la seva personalitat mitjançant la manera de viure i ocupar els espais. En la manera d’explicar-los. També els secundaris vanitosos de les seves novel·les tenen un ressò en la vivència arquitectònica. Són figures presentades a partir de l’orgull dels espais propis, no com a llocs per al benestar i l’acolliment, sinó com a escenaris per al lluïment i l’ostentació.
Austen, entenedora de la vida i de l’arquitectura, sabia descriure cada habitació de la mateixa manera que sabia dibuixar cada personatge. Com Ariadna, també ella va ser arquitecta, algú que va saber entendre l’espai.
1 de juliol de 2017
Aquest és només un dels links que es troben per internet i que proposa un recull de paisatges i arquitectures amb Jane Austen com a excusa literària de viatge. Pot ser una bona manera de celebrar l’any Austen (1817-2017). Bones vacances!