L’1 d’abril de 1920 es constituïa l’Ajuntament de Girona amb un nou regidor, Rafael Masó i Valentí. L’arquitecte es va presentar a les eleccions municipals amb la voluntat de reordenar urbanísticament la ciutat i promoure activitats educatives i culturals. Va ser regidor de la Lliga Regionalista durant quatre anys.
El 25 de desembre de 1923, pocs mesos després del cop d’estat de Primo de Rivera, el Diari de Girona informava que diversos regidors de la ciutat havien estat processats per l’autoritat militar i que estaven citats a declarar, alguns el dia de Nadal, altres el de Sant Esteve. Quedaven tots en llibertat sota fiança de 5.000 pessetes, que no van servir de gaire. Quatre dies després van empresonar els regidors Albert de Quintana i Joaquim de Camps, advocats; Francesc Coll, metge; Rafael Masó, arquitecte; Ramon de Llobet, farmacèutic; Darius Rahola, periodista; Joaquim Tordera i Josep Calvet, comerciants; i Ramon Varderí, industrial. I és que el setembre de 1922 un gran nombre d’Ajuntaments de Catalunya s’havia adherit a un acord d’afirmació catalanista promogut pel Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. La reclusió va durar una setmana. L’endemà del seu alliberament, el 5 de gener de 1924, els regidors publicaven una carta al mateix rotatiu per dirigir als «gironins, unes paraules de fraternal gratitud. Ho mereix l’assistència que ens haveu prestat i que a tot hora hem sentit bategar al nostre entorn, assistència que ha de perpetuar-se entre les excel·lències del millor i més etern dels nostres records».
Tancada l’etapa política de l’arquitecte, inhabilitat per fer obra pública, els encàrrecs privats van continuar. Un dels clients que va tenir llavors va ser Joaquim de Robert i de Carles, comte de Torroella de Montgrí i amic del rei. L’any 1929, poc després de la mort del seu pare, el promotor va encarregar-li la reforma del Palau lo Mirador. A banda de la intervenció a l’edifici gòtic, l’actuació proposava també un seguit de modificacions urbanístiques que van canviar el perfil de la vila. L’1 de setembre de l’any 1930 l’Ajuntament acceptava, entre d’altres punts, l’ampliació del jardí de l’immoble, la regularització del mur del passeig de l’Església i l’enderroc de l’antiga presó, fins aleshores dins la parcel·la del comte. A canvi, Joaquim de Robert havia de cedir terrenys i construir una nova presó, assumint-ne les despeses. El 24 d’agost de 1930 Masó entregava un plànol amb les plantes, l’alçat i la secció transversal de l’edifici. I així, un arquitecte que havia estat pres dissenyava un espai de reclusió. Qui sap si els festejadors sota les dues finestres de la segona planta i la preocupació de l’arquitecte per aconseguir un espai digne amb el màxim de llum, són el record d’uns dies mancats de llibertat.
A principis de 1931 l’edifici estava acabat. Feia un any que Alfons XIII havia forçat a dimitir a Primo de Rivera. Les eleccions municipals del 12 d’abril van ser un plebiscit a la monarquia. Els resultats no la van avalar i dos dies després el rei marxava a l’exili i Francesc Macià proclamava la República Catalana. La presó de Masó encara es conserva avui al cor de Torroella, a l’avinguda de Lluís Companys, prop del portal de Santa Caterina. Homenatge callat d’un pres polític, és un testimoni històric del pas d’una dictadura a la república.
1 de juny de 2019