LAR

Al pati, proper a la porta d’entrada, els antics veneraven unes estàtues en miniatura que representaven els déus domèstics. El lar era el déu de la casa.

El racó dels paradisos perduts

Comença el dia i cada vegada em costa més posar un peu al costat de l’altre. Un cop dret, passo del caminador a la cadira elevadora i cap avall. Coi de motor, ja es torna a parar! Però un bon cop sempre el fa funcionar de nou. No m’agrada esmorzar sol. Sortiré a fora i uns passos més tard m’asseuré al banc sota la galeria on abans el paisatge m’era familiar. D’això, però, ara ja fa molt temps. Actualment la casa està envoltada de grues que aixequen pols i edificis que acaparen el sol. Només sento sorolls. Entre la resta de construccions, casa nostra amb prou feines treu el nas. De l’entorn on vam viure en queden els noms a la bústia i les nostres mans pintades de colors al costat. La ciutat és tant diferent ara! Continua llegint «El racó dels paradisos perduts»

Història del Palau Reial de Torroella (1827-1930): un castell romàntic d’estiu, balls, presons i muralles

Entre 1827 i 1830, Narcís de Carles i de Doyle va fer obres al castell, tal com anomenaven el Palau Reial de Torroella. Va començar per arreglar les cuines i els lavabos, de la mateixa manera que ho va fer el seu besnet Joaquim de Robert i de Carles cent anys després. Durant gairebé un segle, el palau va ser testimoni d’ocupacions militars, dels balls de festa major i dels estius d’una família benestant. I és que una part important de la història dels edificis, més enllà dels arquitectes i els obrers que els han bastit, són les vivències que guarden entre les parets. Continua llegint «Història del Palau Reial de Torroella (1827-1930): un castell romàntic d’estiu, balls, presons i muralles»

Sala La Planeta, l’altre temple del noucentisme

Durant més de vint-i-cinc anys, la Sala La Planeta ha acollit espectacles teatrals, concerts, assaigs i premis literaris, entre altres activitats culturals. Anteriorment l’edifici havia estat l’estació d’autobusos de la Sarfa i encara hi ha qui recorda haver-hi agafat l’autobús. I, encara abans, havia estat una fàbrica d’espardenyes. Ara bé, pocs saben que originalment havia de ser una sala de ball. Continua llegint «Sala La Planeta, l’altre temple del noucentisme»

església de Sant Agustí de Lloret Salvatge | St Augustine’s church in Lloret Salvatge

Restauració de l’ermita romànica del segle XI  dins el Pla de Monuments de la Diputació de Girona. Es prioritza la conservació dels sistemes i materials originals, respectant el seu aspecte primigeni, i es documenta arqueològicament l’immoble i el seu entorn, que es neteja. L’inici de la segona fase d’obra està previst a finals de 2019. Continua llegint «església de Sant Agustí de Lloret Salvatge | St Augustine’s church in Lloret Salvatge»

església de Sant Climent d’Amer | St Climent’s church in Amer

Intervenció al temple de principis del segle XVII dins el Pla de Monuments de la Diputació de Girona. Es restaura el campanar, l’escala interior i una lluneta de la nau. Paral·lelament es documenten les pintures murals del segle XVIII de la sagristia i les capelles laterals i es fan els treballs de manteniment bàsic d’humitats i esquerdes. Està previst començar les obres a finals de 2019.

Continua llegint «església de Sant Climent d’Amer | St Climent’s church in Amer»

Rafael Masó a la presó

L’1 d’abril de 1920 es constituïa l’Ajuntament de Girona amb un nou regidor, Rafael Masó i Valentí. L’arquitecte es va presentar a les eleccions municipals amb la voluntat de reordenar urbanísticament la ciutat i promoure activitats educatives i culturals. Va ser regidor de la Lliga Regionalista durant quatre anys. Continua llegint «Rafael Masó a la presó»

Sota el gel

Al maig, la terra amaga el somriure. Sota la pell gebrada de l’hivern, les flors recuperen el territori pas a pas, en silenci. Fràgils i efímeres, la seva empenta trenca el glaç. Rius de color preparen el triomf de l’estiu, dels camps de blat segats a ple sol. Enguany, el jardí de la casa Lleó Avinay guarda el secret de l’esperança: la confiança en que tot endemà serà lluminós. Continua llegint «Sota el gel»