Són les tres en punt. Arriba la navette, una furgoneta amb aspiracions de mini bus que ens convida a pujar. Ens hi amunteguem per enfilar l’avinguda dels Camps Elisis. Voltem l’Arc de Triomf i comença la nostra aventura, un gran regal. Continua llegint «Escletxes de vidre»
Les arquitectures de Jane Austen
Teseu desembarcava a Creta decidit a acabar amb el minotaure. Tancat en el laberint de la ciutat, Asterió rebia cada nou anys set noies i set nois atenesos condemnats a no sortir-ne mai més. La filla de Minos i Pasífae, enamorada de la bellesa del príncep, va decidir ajudar-lo. Volia veure’l de nou. Amb un cabdell de fil i les indicacions d’Ariadna, Teseu va aconseguir sortir del laberint un cop abatut el monstre. El conte segueix amb un nou viatge sense final feliç. M’agrada pensar en Ariadna com en la primera dona arquitecta, ja que si bé no va ser ella sinó Dèdal qui va projectar el laberint, va ser ella l’única que el va saber entendre. Continua llegint «Les arquitectures de Jane Austen»
Lliçons d’estètica a cal Maño (I)
-I aquí m’hi poses una biga.
-Bé, hi anirà una biga si estructuralment cal.
-I sinó cal també. Però me li poses de les de veritat, de les de fusta de trenta centímetres que fa el meu cunyat, no de les cutres que venen al Bauhaus.
-…?
-Sí, me li poses per estètica. Continua llegint «Lliçons d’estètica a cal Maño (I)»
Sobra mil·límetre, falta detall
Sona el telèfon. A la pantalla un número desconegut s’il·lumina. Nou encàrrec. Comencem. Continua llegint «Sobra mil·límetre, falta detall»