-I aquí m’hi poses una biga.
-Bé, hi anirà una biga si estructuralment cal.
-I sinó cal també. Però me li poses de les de veritat, de les de fusta de trenta centímetres que fa el meu cunyat, no de les cutres que venen al Bauhaus.
-…?
-Sí, me li poses per estètica. Continua llegint «Lliçons d’estètica a cal Maño (I)»
La primavera desperta del son petri d’un gris hivernal. Els colors tornen a la vida. Tot brolla del pou, un esclat daurat. Flors blaves tenyeixen l’aire, a poc a poc, com gotes d’aigua. Fins a confondre’s amb l’atzur del cel. Els colors representen el canvi d’estació, la natura viva que retorna a la ciutat. Continua llegint «Deu de primavera»
Sona el telèfon. A la pantalla un número desconegut s’il·lumina. Nou encàrrec. Comencem. Continua llegint «Sobra mil·límetre, falta detall»
La reforma d’un habitatge al Barri Vell de Girona replanteja completament els espais i la seva ubicació, i defineix un centre simbòlic en l’escala que comunica les dues plantes, accentuada per la llum zenital i els rodons verticals de la barana. El paviment organitza la distribució dels àmbits i afegeix un motiu nou que s’escampa longitudinalment pel terra i les parets.
Continua llegint «dúplex al Barri Vell | duplex in the Historical Center»
