Cul de sac

Maletes de menys de cinc-cents grams amb els objectes més estimats acompanyaven les famílies que ordenadament pujaven als vagons. El viatge, gratuït per als nens, tenia un cost aproximat de dos cèntims el kilòmetre per als adults. Els trens sortien de Noruega, França, Itàlia, Rússia i Grècia. Aleshores, tots els camins portaven a l’extermini.

Continua llegint «Cul de sac»

Sota els mateixos cels

A la primera cançó a Mahalta, Màrius Torres explicava la dificultat de retrobar-se amb aquells que estimava. Escrivia la impossibilitat de compartir un camí, que malgrat avançava cap a la mateixa direcció, ho feia, com alguns rius, en paral·lel.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar – la nostra pàtria antiga.

Continua llegint «Sota els mateixos cels»

Paisatge d’aigua

L’aigua és el mirall de les hores i les estacions. Durant trenta anys, Claude Monet va pintar la llum sobre l’aigua, voltada de nenúfars, salzes i núvols. Avui el pati de la casa Lleó Avinay és un llenç ple de flors on els elements són tan importants com les seves ressonàncies. I novament, el taller de l’artista s’omple de perfum, dels reflexos del matí, dels colors del vespre. Continua llegint «Paisatge d’aigua»

El jardí violeta

Paral·lel al Sena, el jardí de les Tuileries ressegueix el riu per una de les terrasses que s’hi aboca. Una renglera de verd espès acompanya una perspectiva infinita. Els arbres delimiten eixos ortogonals que es creuen entre sí i conformen parterres d’aigua, d’herba i de núvols. És d’hora i la cua no dona encara la volta a la façana vidriada. A l’entrada, un frontó unifica monumentalment els motius i les formes d’un temple i un arc de triomf clàssics. Lletres sobreimpreses obren la porta del Museu de l’Orangerie. Continua llegint «El jardí violeta»

principal a l’Eixample | main floor in the Eixample

Rehabilitació integral d’un habitatge de 1875 situat en un edifici protegit i dins un entorn catalogat de Barcelona. S’enderroquen les divisòries interiors per alliberar l’espai i definir una nova distribució d’àmbits diàfans. La desaparició de corredors impropis i racons laberíntics augmenta la superfície útil i n’incrementa el confort i la lluminositat. La intervenció unifica i amplia les peces de l’immoble amb una llum transversal que les agrupa de punta a punta.
Continua llegint «principal a l’Eixample | main floor in the Eixample»

Literatura de cartró pedra

S’apropa el passeig per la rambla, fullejar parades de llibres i roses, voltar un llibre i un altre i un altre amb l’esperança de trobar les hores per a lectures fugisseres, escasses. Alguns contes expliquen la llegenda de Sant Jordi, una història més de prínceps i princeses, com la Bella Dorment, la Sireneta, la Ventafocs. Però una cosa és llegir un llibre i una altra ben diferent és creure que hi vius. Continua llegint «Literatura de cartró pedra»

Els interessos de la història

Quan vaig decidir estudiar arquitectura, algú que m’estima em va dir que no ho fes, que aquella era una professió d’homes. Matriculada a la universitat, des del primer dia vaig poder constatar que, afortunadament, l’aprenentatge és cosa de tots. Van començar les classes d’història, de l’antiguitat grega a la modernitat contemporània. De totes les etapes explicades, el moviment modern era una de les corrents més rellevants per a la base de l’arquitectura actual. S’explicaven, entre molts d’altres, Frank Lloyd WrightWalter Gropius, Le Corbusier, Alvar Aalto i Mies van der Rohe. Continua llegint «Els interessos de la història»

Memòria de l’aigua

Estudi històric i social d’un element patrimonial de Torroella de Montgrí. S’expliquen les transformacions i els usos d’aquesta infraestructura des del segle XIV fins a l’actualitat. El treball alterna la transcripció de documents d’arxiu, la interpretació a través de fonts literàries, l’anàlisi planimètrica de la construcció i l’entrevista a un grup de veïnes i veïns per recollir la memòria oral. Proposta guanyadora de les X Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa.

Continua llegint «Memòria de l’aigua»

Lliçons d’estètica a cal Maño (II)

-«Això és una casa», exclama mentre t’arrabassa el bolígraf dels dits i et pren el paper de les mans. Un ris ras sonor dibuixa dues línies sobre el paper que són, suposadament, una coberta inclinada a dues aigües. «Me la fas així: un teulat així m’agrada a mi, dels de tota la vida», i ras. «A la cantonada un pilar d’obra vista… mmm… i a la façana un tram també. -I a les façanes laterals te n’hi poso un altre? -Als laterals…», reflexiona, «…als laterals no cal, que l’obra vista és molt cara».

Continua llegint «Lliçons d’estètica a cal Maño (II)»