LAR

Al pati, proper a la porta d’entrada, els antics veneraven unes estàtues en miniatura que representaven els déus domèstics. El lar era el déu de la casa.

Boira de safrà

LAR | Boira de safrà 03

Després del centenari de la mort de Gustave Eiffel (1832-1923) i la recent restauració de l’emblemàtic pont que va construir a Girona el 1877, es desenvolupa el seu característic color vermell en flors de diferents tonalitats i la idea d’una flor de safrà que cau a l’aigua. La imatge poètica de partida és un Haikú de Mastuo Basho.

Continua llegint «Boira de safrà»

Edifici Masó a Torroella de Montgrí

LAR | Edifici Masó 01

Actuació d’urgència a un edifici de nova planta projectat i construït per l’arquitecte noucentista Rafael Masó i Valentí l’any 1930 i redacció de l’expedient per a la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local. Originalment feia la funció d’alberg de pobres i presó del municipi. Afectat per una greu patologia estructural ocasionada per la presència d’aigua al terreny, se sanejen les instal·lacions i es reforça provisionalment la fonamentació.

Continua llegint «Edifici Masó a Torroella de Montgrí»

Casa Masó

LAR | Casa Masó 01

Treballs tècnics per a la declaració de l’habitatge noucentista realitzat per Rafel Masó i Valentí entre 1912 i 1920 com a Bé Cultural d’Interès Nacional i la delimitació del seu entorn de protecció.

Continua llegint «Casa Masó»

Entre l’herba i els núvols

LAR | Entre l'herba i els núvols 07

L’any 1938, reclòs al sanatori de Puigdolena, Màrius Torres va escriure un recull de tannkas, una composició poètica japonesa de caràcter breu. En el límit pautat de poques síl·labes i només cinc versos, els mots eren més intensos i més expressius. Entre l’herba i els núvols evocava la bellesa fràgil i efímera de viure en un jardí tancat, on flors de color rosa i gris cobrien la terra i el cel. Continua llegint «Entre l’herba i els núvols»

Història del Palau Reial de Torroella (1759-1815): radiografia d’un palau barroc

8 d’agost de 1759. Teresa Quintana, vídua de Martí de Carles i de Teixidor, rep el notari Francesc Pouplana i els testimonis Jaume Coll i Genís Planas, al Palau, el seu domicili. Inicien l’inventari de les propietats del seu marit. Però van continuar deu dies després, perquè calia esperar l’hereu, Josep de Carles i Quintana, que venia de Barcelona. Gràcies a aquest document notarial es té una bona descripció de «tota aquella casa ab son hort y barris situada cerca la Iglesia Parroquial de St. Genis de dita present vila de Torroella dita y anomenada la Casa del castell den Carlas». A través d’aquest document fem un recorregut pels espais d’avui amb els ulls de fa dos-cents cinquanta anys, un passeig arquitectònic i temporal a un palau barroc. Continua llegint «Història del Palau Reial de Torroella (1759-1815): radiografia d’un palau barroc»

No vius on vius

«Passaríem uns quants dies rondant per casa estranyats, redescobrint coses que teníem oblidades i fins i tot redistribuint alguns mobles. Com si no només nosaltres haguéssim de trobar-hi el nostre lloc, sinó també els objectes que ens envoltaven».

Continua llegint «No vius on vius»