«Passaríem uns quants dies rondant per casa estranyats, redescobrint coses que teníem oblidades i fins i tot redistribuint alguns mobles. Com si no només nosaltres haguéssim de trobar-hi el nostre lloc, sinó també els objectes que ens envoltaven».
Any nou, casa nova
Més d’un m’heu recordat que fa dies que no publico res. És cert. Necessitava llegir per poder escriure. I avui he obert un document que mai comença blanc. Perquè totes les històries que penso s’hi succeeixen com fils embolicats. I d’un nus en surt un altre, com l’ona de l’ona, que va escriure Rilke a partir d’una escala de Michelangelo. El nus d’avui amaga un raïm pelat. Continua llegint «Any nou, casa nova»
El racó dels paradisos perduts
Comença el dia i cada vegada em costa més posar un peu al costat de l’altre. Un cop dret, passo del caminador a la cadira elevadora i cap avall. Coi de motor, ja es torna a parar! Però un bon cop sempre el fa funcionar de nou. No m’agrada esmorzar sol. Sortiré a fora i uns passos més tard m’asseuré al banc sota la galeria on abans el paisatge m’era familiar. D’això, però, ara ja fa molt temps. Actualment la casa està envoltada de grues que aixequen pols i edificis que acaparen el sol. Només sento sorolls. Entre la resta de construccions, casa nostra amb prou feines treu el nas. De l’entorn on vam viure en queden els noms a la bústia i les nostres mans pintades de colors al costat. La ciutat és tant diferent ara! Continua llegint «El racó dels paradisos perduts»
Rafael Masó a la presó
L’1 d’abril de 1920 es constituïa l’Ajuntament de Girona amb un nou regidor, Rafael Masó i Valentí. L’arquitecte es va presentar a les eleccions municipals amb la voluntat de reordenar urbanísticament la ciutat i promoure activitats educatives i culturals. Va ser regidor de la Lliga Regionalista durant quatre anys. Continua llegint «Rafael Masó a la presó»
Plou i fa sol, surt l’arc de Sant Martí
A l’Île de la Cité, al centre de París, passat el rosetó de la façana sud de la catedral de Notre-Dame, just al final, sota el parc, quan sembla que l’única sortida és l’Île de Saint-Louis, s’arriba al memorial dels màrtirs de la deportació. Continua llegint «Plou i fa sol, surt l’arc de Sant Martí»
Dones de carrer
«¿Per què costa tant trobar un carrer, una plaça o un espai públic commemoratiu amb nom de dona (que no sigui reina o santa), essent una manera directa i evident de reconèixer la presència i construir discurs i història?» Continua llegint «Dones de carrer»
Déu entre bastides
«Una cosa, ara que parlem, és que faré una reforma i resulta que l’Ajuntament ens demana papers… Quant val la teva firma?»
L’alegria que torna
Enguany se celebren noranta anys de la creació del personatge icònic de la factoria Disney. D’uns mesos ençà, multitud de notícies i joguines relacionades amb aquest aniversari s’han propagat arreu. Continua llegint «L’alegria que torna»
Pànic al passadís
De petits, quan teníem festa a cole, els tres cosins passàvem molts moments junts. Quan es feia de nit, al cap d’una estona d’anar a dormir, solia preguntar a la Mireia si estava desperta. Sovint em deia que sí i que ella també tenia pipi. Al cap d’uns minuts, decidíem creuar el passadís. Anar al lavabo les nits d’estiu era un acte de valentia quotidià. Continua llegint «Pànic al passadís»
L’ànima de la cuina
Quan s’apaga l’agost a Torroella, la festa major s’olora als carrers. En caminar, endevinem el sofregit dels canelons i el xup-xup del rostit. Sense saber-ho, Sant Genís es respira i s’encomana. I mentre passegem penso en les taules on em quedaria a dinar, en els cuiners amb qui tornaria a brindar.