LAR

Al pati, proper a la porta d’entrada, els antics veneraven unes estàtues en miniatura que representaven els déus domèstics. El lar era el déu de la casa.

Història del Palau Reial de Torroella (1759-1815): radiografia d’un palau barroc

8 d’agost de 1759. Teresa Quintana, vídua de Martí de Carles i de Teixidor, rep el notari Francesc Pouplana i els testimonis Jaume Coll i Genís Planas, al Palau, el seu domicili. Inicien l’inventari de les propietats del seu marit. Però van continuar deu dies després, perquè calia esperar l’hereu, Josep de Carles i Quintana, que venia de Barcelona. Gràcies a aquest document notarial es té una bona descripció de «tota aquella casa ab son hort y barris situada cerca la Iglesia Parroquial de St. Genis de dita present vila de Torroella dita y anomenada la Casa del castell den Carlas». A través d’aquest document fem un recorregut pels espais d’avui amb els ulls de fa dos-cents cinquanta anys, un passeig arquitectònic i temporal a un palau barroc. Continua llegint «Història del Palau Reial de Torroella (1759-1815): radiografia d’un palau barroc»

No vius on vius

«Passaríem uns quants dies rondant per casa estranyats, redescobrint coses que teníem oblidades i fins i tot redistribuint alguns mobles. Com si no només nosaltres haguéssim de trobar-hi el nostre lloc, sinó també els objectes que ens envoltaven».

Continua llegint «No vius on vius»

església de Sant Climent d’Amer | St Climent’s church in Amer

Intervenció al temple de principis del segle XVII dins el Pla de Monuments de la Diputació de Girona realitzada en dues fases els anys 2019 i 2020. Es restaura el campanar, l’escala interior i una lluneta de la nau. Paral·lelament es documenten les pintures murals del segle XVIII de la sagristia i les capelles laterals i es fan els treballs de manteniment bàsic d’humitats i esquerdes. Es pinta l’interior sense decoracions originals i es recupera la vall perimetral del segle XVIII per afavorir la ventilació del basament dels murs.

Continua llegint «església de Sant Climent d’Amer | St Climent’s church in Amer»

habitatge unifamiliar a l’Eixample Sud-Migdia | single-family housing in Girona

Rehabilitació d’un habitatge que unifica els nous espais amb una comunicació en diagonal que evita la visió directa entre ells i també des dels diferents accessos al pis. La formació de gelosies ceràmiques permet el pas de la llum i garanteix el recolliment propi de les estances, esdevenint alhora un motiu que unifica la casa de punta a punta. Continua llegint «habitatge unifamiliar a l’Eixample Sud-Migdia | single-family housing in Girona»

Any nou, casa nova

Més d’un m’heu recordat que fa dies que no publico res. És cert. Necessitava llegir per poder escriure. I avui he obert un document que mai comença blanc. Perquè totes les històries que penso s’hi succeeixen com fils embolicats. I d’un nus en surt un altre, com l’ona de l’ona, que va escriure Rilke a partir d’una escala de Michelangelo. El nus d’avui amaga un raïm pelat. Continua llegint «Any nou, casa nova»

El racó dels paradisos perduts

Comença el dia i cada vegada em costa més posar un peu al costat de l’altre. Un cop dret, passo del caminador a la cadira elevadora i cap avall. Coi de motor, ja es torna a parar! Però un bon cop sempre el fa funcionar de nou. No m’agrada esmorzar sol. Sortiré a fora i uns passos més tard m’asseuré al banc sota la galeria on abans el paisatge m’era familiar. D’això, però, ara ja fa molt temps. Actualment la casa està envoltada de grues que aixequen pols i edificis que acaparen el sol. Només sento sorolls. Entre la resta de construccions, casa nostra amb prou feines treu el nas. De l’entorn on vam viure en queden els noms a la bústia i les nostres mans pintades de colors al costat. La ciutat és tant diferent ara! Continua llegint «El racó dels paradisos perduts»

Història del Palau Reial de Torroella (1827-1930): un castell romàntic d’estiu, balls, presons i muralles

Entre 1827 i 1830, Narcís de Carles i de Doyle va fer obres al castell, tal com anomenaven el Palau Reial de Torroella. Va començar per arreglar les cuines i els lavabos, de la mateixa manera que ho va fer el seu besnet Joaquim de Robert i de Carles cent anys després. Durant gairebé un segle, el palau va ser testimoni d’ocupacions militars, dels balls de festa major i dels estius d’una família benestant. I és que una part important de la història dels edificis, més enllà dels arquitectes i els obrers que els han bastit, són les vivències que guarden entre les parets. Continua llegint «Història del Palau Reial de Torroella (1827-1930): un castell romàntic d’estiu, balls, presons i muralles»